Sum vermis et non homo

Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Veniu a mi, congoixes del martiri,
espina del dolor, vine a punyir-me.

Feu de mi lo que us plàcia,
jo só un no-res, mes mon no-res és vostre.

Escombreu mes petjades en l'altura;
ja no faré més nosa.

Vull ser volva de pols
de la rodera a on tots los qui passen
me trepitgen.

Jo só un no-res, mes mon no-res és vostre,
és vostre.

Fou mon bressol un gra de polsinera,
i un altre gra serà lo meu sepulcre.

Sum vermis et non homo.