He tornat a aquella foto
on estem plens de vida.Ens abracem i ens mirem,
com si fóssim dos nens.
Tirats en aquell banc
on vam ratllar el nostre amor.
Te'n vas, me'n vaig, gires el cap,
hagués hagut d'esperar.
Hem parat al mig de tot per tirar aquesta foto,
on creix una altra flor.
Hem parat al mig de tot per tirar aquesta foto,
on canten els ocells.
Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.
Hem parat al mig de tot, però no hem fet la foto
on no creixen les flors.
Hem parat al mig de tot, però no hem fet la foto
on canten els ocells.
Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.
No volíem tornar a casa,
sense estar a tots els llocs imaginats,
que volíem dibuixar.
Cada lloc una postal,
que enviàvem a casa.
Una frase amb la llengua,
que allí es parlava.
Sempre amb el mateix missatge,
que ara han quedat esborrades.
Dos minuts després ell desapareix d'allí
Dos minuts després ella mai més existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada