17 de maig 2020
T'he trobat
La nostàlgia d'aquells dies,
Quan jugàvem al jardí
Aquell poble no semblava tan petit
Entre cases i alegria
Jo volia formar part de tot l'encant d'aquell retrat
La vida canvia,
Sembla que ara tot resta llunyà
Hores de feina, dies que s'allarguen l'infinit
I quan intento dormir
Em retrobo amb els records
De vegades se'ns escapa de les mans
I només cal frenar, no oblidem
Que la vida no és més que un regal estrany
Calen ganes per poder sentir-nos vius
I és quan tanco els ulls
Que la brisa de l'estiu
Em diu que t'he trobat
Ara sento a cada passa
Que he trobat el meu camí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada