30 de maig 2020
Ocells perduts
Busco el moment
on la negra nit s'apaga.
Vull caminant
pentinar la matinada.
Cerco un instant
sense quarts ni hores.
Busco un camí perdut.
Sota els meus peus
ja surt l'ombra que em dibuixa.
Que m'escarneix
caminant la corda fluixa.
Dins el meu cap
s'ha desfet la gàbia.
Tots els ocells perduts.
Surto a buscar-los,
fent un passeig.
I si no els trobo,
ja m'està bé.
I veig
sobre un toll la meva cara i no em conec
i un cop d'aire se m'emporta cap al cel,
on les vistes són boniques però fa fred.
Veig
sobre un toll la meva cara i no em conec,
i un cop d'aire se m'emporta cap al cel,
on les vistes són boniques però no hi ets.
I cau
sobre el llit la meva cara entre esbufecs,
la tempesta queda lluny del meu vaixell,
un nou dia s'ha llevat radiant i jo amb els ocells perduts.
Surto a buscar-los,
fent un passeig.
I si no els trobo,
ja m'està bé.
Surto de port
i acomiado l'estelada.
Vull navegar
unes aigües tan llunyanes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada