Home llop

Et contaré el secret que mai he dit:
dormo a les nits al bosc des de petit.
No entendràs el que dic, però somriu,
els ulls canvien de forma a mitjanit.

Quan es fa plena,
sóc un llop.
I no em transformo, ara sóc jo,
marxes amb el teu vestit roig.

Vull ser el caçador que va matar el llop.
Vull ser tu amb les flors veient-me a mi ferotge.

Vull ser un udol enmig de la foscor.
Vull ser lluna i convertir-me en home llop.

T'amagues rere els arbres i tens por de mi,
no et veig, però amb l'olfacte sí que et puc sentir.
T'atures envellint un ram de flors,
a cada pas que dónes tu jo en dono dos.

Quan es fa plena,
un home llop.
No sóc un monstre, ara sóc jo,
marxes amb el teu vestit roig.

Vull ser un udol enmig de la foscor.
Vull ser lluna i convertir-me en home llop.

Quins ulls més grans que tens,
per veure't millor.
Quines orelles més grans,
per sentir-te millor.
Quins ulls més grans que tens,
per veure't millor.
Quines dents més grans que tens,
per menjar-te millor.