19 d’agost 2020

El joc que cau pel seu propi pes



Que no ho sents, que no ho veus;
la traició a la música és arreu.
En som conscients, no la respectem;
i la indiferència és el menyspreu.

Mai caurà l'orgull del resistent.

Cada cop el joc té menys sentit,
la comoditat sembla ser el fi.
Ni valors ni ideals.
Mala educació: la norma general.

Mai caurà l'orgull del resistent;
El camí és ser independents.

Som diferents, sabem que el temps és un i no volem que es perdi més;
immadurs o inconscients, hàbils per exprimir sentiments que ningú entén,
t'ho pots prendre malament, no vols creure que el món és sord,
que ho és...però la culpa de quí és. Potser el que és important per mi
no es contempla en el joc que cau pel seu propi pes.

Que no ho sents, que no ho veus;
No ho entens, ens caus als peus!

Mai caurà l'orgull del resistent.
Mai caurà l'orgull d'un sentiment;
Camí de ser independent.

Som diferents, sabem que el temps és un i no volem que es perdi més;
immadurs o inconscients, hàbils per exprimir sentiments que ningú entén,
t'ho pots prendre malament, no vols creure que el món és sord,
que ho és...però la culpa de quí és. Potser el que és important per mi
no es contempla en el joc que cau pel seu propi pes.