26 d’agost 2020

Lliure



I jo ja sé, que és millor viure així amb tot el que faig
que perseguir el camí per seguir-te el pas,
sense cap norma escrita
que em digui què he de fer
o em digui qui he de ser.

Mai m'ha importat ni com ets, ni què vols, ni amb qui vols estar.
L'únic que m'ha importat: que siguis de veritat.
I no puc pensar-hi massa,
ben lluny del "què diran",
del "que diran".

I ara una cançó,
Ressona des del cor,
i fent el salt al món,
travessem els horitzons.

I després de tot,
quan només quedem tu i jo,
s'ensorrarà la por.
Jo vull viure així, i ser lliure a cada pas.

I jo ja sé que és millor volar lluny, aixecant el vol,
I és que el final del camí l'has de fer tu sol.
Lluny de tota drecera,
vivint aquest moment,
lluitant cada moment

L'únic que vull és sentir, no fer cas, viure cada instant,
de la corrent que ens aïlla, que ens vol ofegar.
I fer-ho sense cap pressa
que quan no et vols fer gran
la vida et fa gegant.

I ara una cançó,
Ressona des del cor,
i fent el salt al món,
travessem els horitzons.

I després de tot,
quan només quedem tu i jo,
s'ensorrarà la por.
Jo vull viure així, i ser lliure a cada pas.

Avui, aquí i allà serem present.
Farem que passi lent,
deixant que l'esperança corri entre la gent.

Avui, aquí i allà serem present.
Farem que passi lent,
Deixant que l'esperança corri entre la gent.

Avui, aquí i allà serem presents
navegant contra corrent.
Tu fes la teva vida que nosaltres ja anem fent

I ara una cançó,
Ressona des del cor,
i fent el salt al món,
travessem els horitzons.

I després de tot,
quan només quedem tu i jo,
s'ensorrarà la por.
Jo vull viure així, i ser lliure a cada pas.