27 d’agost 2020
La terra creix
Sense fulles no hi ha contrast,
tan sols dolça cendra.
La terra creix.
Impacient espera el vent
que el foc torni a començar.
La terra creix.
Milions d'oxigenats criden
i el crim és de cor cremat.
El sol desorientat
gira al voltant de la terra.
La terra creix!
La lluna ha de plorar...
Suïcides són les gotes d'un malson,
d un núvol enrabiat.
La terra creix.
Si callen som crit de tramuntana,
no podran aturar-nos.
La terra creix.
Milions d'oxigenats criden
i el crim és de cor cremat.
El sol desorientat
gira al voltant de la terra.
La terra creix!
La lluna ha de plorar...
En un desert de llums
som un punt blau al cel.
Amb un cor ardent de vida.
En un cel ple de ruïnes
som llum que es difumina.
Les onades d'un nou món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada