LLençols

Travessant la màgia dels teus ulls
per sorpresa m'ha agafat i m'ha dut a un altre món
arrossegant les penes però no vaig perdut, perdut!
Ensopit buscant un lloc, on amagar del tot la por.

Fent camí a cegues amb el cor
m'he topat a un vell destí que ara tempta a la sort
crec que aquí no hi queda paz ningú, ningú
que no sap jugar-s'ho tot per poder estar amb algú.

Deixa'm ser els teus llençols
que et recullen quan tu dorms.
Deixa'm ser el teu somni dolç,
un desig robar-te el cor.

Rere la foscor sempre hi ha llum,
és com quan la teva veu abraça el meu nom.
I encara em pregunto el perquè, perquè
em poso tan nerviós quan et tinc tan a prop.

El teu somriure és com un truc de màgia
s'instal·la a dins meu i no pot escapar.
Una olor que em fa perdre els sentits, sentits,
no te'n vagis mai, no sóc res sense tu.

Deixa'm ser els teus llençols
que et recullen quan tu dorms.
Deixa'm ser el teu somni dolç,
un desig robar-te el cor.

I només em queda una cosa per fer,
dir-te no te'n vagis queda't una nit més.