La solitud del poeta

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Més blanqueja sa llarga cabellera
que al sortir d'eixos marges era d'or.
Que anys han passat! Lo riu ni la ribera
ja no coneixen a son vell cantor.

En tens prou amb ser qui ets
per a tenir sempre raó.
Ets un cas gloriós.
Únic.
Ets un poeta genial.
Verdaguer!
Verdaguer es una gloria nacional.
Poeta nacional.
Ets un cas gloriós.
Únic.
Ets un poeta genial.
Un poeta genial.
Verdaguer!

Quin somni tinguí tan dolç
un dematí a punta d'alba!
Ja fa mig segle, i ho tinc
tan present com si fos ara,
com si fos ara.

Sa cara era un pom de flors
que en mos llavis jo rosava,
en mos dits tenia una arpa,
plena de noves cançons,
de velles tonades.

Però t'has infatuat com Víctor
Hugo!
Com Víctor Hugo!
Tothom diu que ets boig!
Ara estàs ben sol!
Boig, sol!

Qui et fa companyia?

De què t'ha servit la glòria?
Verdaguer!

No estic sol! No és veritat!

Ai!, aquella arpa del cel
poc després se m'és trencada.

No vaya usted a Barcelona
sin mi permiso!
Tanta glòria malbaratada!
Tothom diu que ets boig!
Ara estàs ben sol!
Boig, sol!

Qui et fa companyia?

I encara aquelles cançons
ressonen dins la meva ànima.

De què t'ha servit la glòria?
Verdaguer!

Si hagués de pintar un paradís
tal com me l'afiguro,
pintaria una vall encantada...

Si hagués de pintar un paradís,
pintaria lo bressol de ma infantesa.
Oh tribu feliç!

Jo era camperol i camperola era
la reina dels meus amors.

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Ja són blancs los cabells rossos,
ja s'emboira l'ull blavís.

La reina dels meus amors...

Adéu, àngels i cantúries
i aleteigs del paradís. Adéu.

La reina dels meus amors...

A l'ocàs de la vellesa
que de pressa i trist me'n vaig.
Quan recordo l'hermosura
d'aquell cel asserenat,
on cercà ma ànima pura

—qui et fa companyia?—

somnis bells i veritat.

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Vell i cansat d'anar pel món...
Torna a sa llar...