23 d’agost 2020
T'ailoviu més que l'hòstia
Vas
arrastrant-me del braç
i em traus de cada bar
copes que no sé qui ha pagat.
Passes com l'huracà:
despentinant amants,
deixant-los atrapats
a la nòria en el punt més alt.
Ens fiquem d'amagat
a qualsevol portal,
a rebolcons entre besos i arraps,
i rius imaginant
el gest dels vigilants
quan fem servir com a kiss-cam
càmeres de seguretat.
Fas
l'ullet dissimulant
i és com la bat-senyal:
un sap que la guerra ha esclatat.
Ens fiquem d'amagat
a qualsevol portal,
a rebolcons entre besos i arraps,
i rius imaginant
el gest dels vigilants
quan fem servir com a kiss-cam
càmeres de seguretat.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Que totes l'espiaven abocades al pati dels majors.
Pel qual feien cua i assajaven besos... Eixe mai no he sigut jo.
Després del Mutxamel
vindrà el Benimagrell,
em dius mirant-me perillosament.
I que jo amb ningú més
faré millor duet,
que som dolçaina i dolçainer.
Que som cassalla i dolçainer.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada