Anam de 'cool', ara estam agobiats,
anam amb presses i tot són forats.
No és necessari girar-mos es cap,
deixar sa pell pes camí des penjats.
Na, na, na, ara anam...
Es temps que corren es van allunyant,
ja mos esperen i això és molt normal.
Amb tanta feina que hem d'acabar,
qui paga mana i això és natural.
Na, na, na, ara anam...
Tots a la junta, o potser casi tots,
estam igual, suportam sa pressió.
I es dia a dia es fa massa gros.
Ja no hi pensem, menjem-mos s'arròs.
Na, na, na, ara anam...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada