02 de gener 2020
Nina de vidre
Tens els dits xics i bonics,
el cap és gran i els ulls se't mouen.
També els peus xics i bonics,
les galtes, pa, i el pèl, tot xop.
Plouen socs i plouen rocs,
xics i bonics, gemecs i crits.
Cauen nets, bruts, però eixerits,
per terra, al mar, del cel i a la fi.
I ningú t'ha sentit,
però et sonen les llàgrimes dolces.
I prop vas buscant
dins l'era una càlida font,
que va fent brots xics i bonics.
Plouen socs i plouen rocs,
xics i bonics, gemecs i crits.
Cauen, nets, bruts, però eixerits,
per terra, al mar, del cel i a la fi.
No hi ha res per assentar,
en un món on les coses són lliures.
I els ulls d'un infant
travessen la nina de vidre,
i va fent contes xics i bonics
amb els seus dits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada