04 de gener 2020
Dictador
Plou, ja m'he aixecat del llit amb el peu esquerre, i amb la mala llet he fotut el cafè per la samarreta que jo et vaig regalar el dia que em vas deixar, sense cap explicació, ni tan sols un petó.
Intento pixar i no puc per la trempera (matinera!) i crido ai quin mal quan m'enganxo l'escrot amb la cremallera. Senyoreta que avui no puc treure'm el barnús, m'he fet mal, m'he fet mal a l'entrecuix.
I què em pot passar pitjor si sóc un dictador? Faig de l'amor odi. I he esborrat del diccionari la paraula llibertat.
Crec que no sé estimar de veritat. Sol com un mussol i mal acompanyat.
M'escaldo la boca amb la sopa passada i amb molt mal gust i, quan surto al carrer, fot un fred que em tremolen les dents. La gent fuig del meu costat, això és que dec ser un desgraciat.
I en els meus somnis quan et vinc a buscar, a mi se'm menja el drac.
I què em pot passar pitjor si sóc un dictador? Faig de l'amor odi. I he esborrat del diccionari la paraula llibertat.
Crec que no sé estimar de veritat. Sol com un mussol i mal acompanyat.
Tinc el nas tapat, les mans em fan pudor a ceba (man).
Quan pugui respirar, tot el poble es revoltarà. Tomàquets em tiraran, crec que no n'hi ha per tant.
Només us putejo, no n'hi ha per tant.
Només us embauco, no n'hi ha per tant.
Només us menyspreo, no n'hi ha per tant.
Només us atraco, no n'hi ha per tant.
Només venc mentides, no n'hi ha per tant.
Només crec que sóc Déu, no n'hi ha per tant.
Només reprimeixo, no n'hi ha per tant.
Només tinc 100 palaus i no n'hi ha per tant.
Només, només, només, només, només, només sóc un dictador!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada