El temps no és més que
runa entre els meus dits,
i els dies estan cosits
pels meus grups favorits.
Imatges descosides
per les dos paraules
desfilen davant de mi:
imatges tendres, imatges vives.
És temps de creure'm,
de retrobar-me.
No necessite
on agarrar-me
Tot ho puc.
M'he deixat de llepar
la llaga del costat
perquè les meues mans
tornen a vore notes i llum.
Les hores moren
amb tanta amabilitat
que les vores m'han llimat,
ja no puc fer mal
És temps de rebre
un nou setembre.
De netejar-me:
torne a ser verge.
Sóc or pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada