17 de febrer 2015
A la muntanya
No hi ha pressa, tu tranquil
que estàs bé allà on estàs.
No corris tant, no t'espera ningú i ho saps.
Jo estic bé, no patigueu, aquí l'aire és diferent,
així ho sent. Pau, natura i bons aliments.
És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.
No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.
Lluny del centre capital més content no hi puc estar,
vull viure al natural, tu entre formigó i asfalt.
L'ansietat no sé què és, la brisa em calma la ment.
I com m'has d'esperar, si el fum em cau malament?
És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.
No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.
No hi ha pressa, tu tranquil
que estàs bé allà on estàs.
No corris tant, no t'espera ningú i ho saps.
Jo estic bé, no patigueu, aquí el cel és diferent,
així ho sent. Pau, natura i bons aliments.
És molt senzill: jo vull veure els estels a la nit.
Oh, ho sento molt, no vull ser un llunàtic a un àtic,
és molt poc diplomàtic.
No voldria abandonar una bona costum
que és viure estimant la muntanya.
Sí, un dia baixaré, ens emborratxarem,
tu et quedaràs i jo me n'aniré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada