07 de febrer 2015
Biologia
Catorze dies flotant i amb el cap als núvols
Enllaçant la nit i el dia sense perdre energia
Feia temps que no em sentia així i t'ho dec a tu
Que m'has desfet el nus
Però el diumenge a la tarda quan surto a caminar una estona
No paro de veure parelles agafades de la mà
Tots fent la cara d'idiota que he vist al mirall
Quan he saltat del teu llit
I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d'especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s'han escrit a l'amor
No són poesia sinó biologia sense més
Rius de tinta enaltint un sentiment
Sorgit de l'ADN animal més la nostra ment
Com una pistola carregada en mans d'un nen
Cada cop més impacient
I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d'especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s'han escrit a l'amor
No són poesia sinó biologia sense més
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada