Mare

Cansada d'esperar sempre un demà
no vas viure el present que t'era intangible
pintant les parets.

Migdies asseguda al sofà
esperant el cafè i la merda de sempre,
esvaint-se el temps.
I no, no hi ha esperances.

Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.

Educada amb la creu sobre del cap
vas témer l'infern, et senties culpable
de no creure en ells.

Vas creure que el pitjor és la soledat;
la por, els turments, la rutina insalvable
et van fer ser una més.
I no, no hi ha miracles.

Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.

Crescuda enmig de barris marginals,
tocant al Carmel, buscaves un príncep
o un palau al cel.

Mare, pren la cançó, convoca el futur
que dugui el teu nom escrit als seus ulls!

Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare, sento els teus plors com un himne en l'aire.
Mare de terra i d'amor.

Mare, la primavera tornarà
amb la paraula llibertat.
Mare, sento els teus plors.