Versos

Quan el silenci sembla ser infinit,
hi ha algun record que lluita contra el temps.
Quan la batalla l'ha perdut el crit,
i el verb s'amaga sota un gran martell.

Silenci amb gust de farsa, òxid cruel.
Amnèsia que m'espantes, fas callar la veu.

Quan la memòria s'ha perdut,
i aquella història ja no l'hem après,
un nen pregunta qui va ser aquell
soldat anònim que ningú coneix.
30 del 12 / 36
l'única pista, l'únic argument.

Un ram de flors de plàstic guarda el secret,
i en un racó del marbre hi plora un vers, ara hi plora un vers.

Versos que torno a cantar contra tant d'òxid que hi ha,
versos que algú va escopir, versos que ploren d'oblit.

Ferides fondes va deixar el fusell,
estan obertes ja fa massa temps.
Velles cadenes s'han pintat de llei
i les preguntes pixen contra el vent.

Amnèsia amb gust de farsa guarda el secret,
i en un racó encara hi plora un vers, hi ressona un vers.

Versos que torno a cantar contra tant d'òxid que hi ha,
versos que algú va escopir, versos que ploren i volen memòria.
Versos que torno a cantar contra tant d'òxid que hi ha,
versos que algú va escopir, versos que ploren i volen memòria.