Quan la nit cau a la terra

Quan la nit cau a la terra
lo silenci es fa senyor
i lo vol de l'angruneta
li diu bona nit al sol
quan lo cel muda de capa
i es vesteix de mil colors
ja se sent la veu del món cridar
“mengeu-me d'un mos”

Sóc home de poca fe
I no tinc més religions
que la dona, la família
los amics i les cançons
la pàtria de casa meua
per damunt de les demés
però totes les fronteres
no me valen de res

Que en mereix mateix respecte
lo d'aquí que el foraster
mentre no vagen pel món
tocant la pera a la gent
siga el viure i el deixar viure
la primera comunió
i les ganes d'estimar
faran de confirmació

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

Per això quan me pregunten
responc clar i català
jo no vull cap creador
jo vull llibertat per crear
que aniré per bon camí
però el que jo vulga triar
i si encara no existeix
xiquets, l'haurem de cavar
que quan les cames me flaquegen
i em coste de caminar
quan no tinga altar faena més que recordar
voldria poder dir ben alt
quina festa m'he pegat!
No m'he deixat ni una goteta de vida per tragar
No m'he deixat ni un esporneta de vida per cremar…

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai