Sense equipatge

Des del meu cotxe
és veu el cel tan net,
la mar en calma,
milers d'apartaments
a vora platja
que creixen com bolets.
Tornem a casa,
estem un poc cansats:
anit tocàrem
a una hora criminal,
però quin públic!
Ens van tractar genial...

Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.

Sense adonar-nos
el temps passa volant,
la carretera
és l'espina dorsal
d'un territori
que costa vertebrar.
Matem les hores
parlant de tot un poc,
sentint la ràdio,
somiant noves cançons.
Últim peatge,
pareix que ja estem prop...

Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.