12 de juny 2014
Taiwan
No hi havia davantera més copiosa en tot taiwán
la nit que te vaig conèixer al bar internacional
ballant los dos damunt la barra
vam nar dixant que mos pugés lo xampany
i com l’scarlett i murray perduts dins la traducció mos vam trobar.
Tu erets una parisina visitant al seu papà
jo currava d’informàtic pa una multinacional
i tu tenies tot lo temps del mon jo bon feix de bitllets pa malgastar
i vam fingir un petit somni entre budes, cors de serp, dracs i ventalls
Tot i no pegar ni en cola vam quallar
mos vam saber adaptar a lo que hi ha
que viatjar t’obri les mires
i les ganes d’estimar
bec bec, quan veig una font bec.
Quan va arribar lo setembre
cada ovella al seu corral
jo’t trucava a totes hores
tu no’m feies molt de cas
per lo teu to podia deduir
que m’amagaves un petit detall
i’m vaig plantar a parís
per sorpresa “ei sóc jo estic a baix…”
i la place de l’italy
en un cafè i un pastís
me vas dir que tenies nòvio
i que hi comparties pis
que lo nostre domés havia estat un rollete d’estiu un més de tants
i’m vas dixar allí tirat ofegant les meues penes en ricard
I just a n'aquella barra
vaig conèixer a la Julie
una dolça camarera
que'm va fer un lloc al seu llit
i perduts dins los seus llençols
vam dixar-mos portar per l'instint del desig
una setmana de lujo
per la ciutat de les llums en mon cheri.
Tot i no pegar ni en cola vam quallar
mos vam saber adaptar a lo que hi ha
que viatjar t'obri les mires
i les ganes d’estimar
bec bec, quan veig una font bec.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada