El broquil

No dic que tots els dies siguin de sol
Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t'exigeixo que tornis rogant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d'ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on "naves"
Ai Ramon, que se t'ha acabat el, el bròquil

Jo sé que no sóc Sant Pere, però podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

No puc demanar que l'hivern em perdoni un roser
No puc esperar que una alzina em doni peres
No puc demanar eternitat a un ridícul mortal
Ni anar alimentant a les truges amb faves tendres
Ai Dolors no sé què et passa, no sé què et passa,
que ja no rius les meves gràcies.
Ai Ramon, ara ja no estàs per, per hòsties

Jo sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que avui el teu cor és meu
Millor que et guardis tot això
per aquesta fresca malcarada que t'embruta amb carmí

No te'n vagis, no te'n vagis,
mira nena, no t'espantis,
de dilluns a divendres tens el meu amor
deixa'm dissabte per anar a fer el pendó.

Au vinga nena, no em castiguis més
i obre la porta que aquí fa molt de fred
jo només sóc un home penedit
au vinga nena deixa'm tornar al teu llit.

Jo sé que no sóc Sant Pere, però ara ho podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que a tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Jo sé que no sóc Sant Pere, però ara ho podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que a tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll