Museu d'Història Natural

Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure.
Els ossos d'un gegant.
Furiós, desafiant, entoma els flaixos.
I més al fons, per ordre cronològic,
Els dos neandertals
Encara esparverats mirant la flama,
No s'han mogut ni un pam.

Els esquimals que fa molts anys que treuen
El peix del llac glaçat.
Un altaveu tronat fa brisa en bucle.
Penjant d'un fil de cuca, l'oreneta;
Migrant permanentment, l'alosa, el fumarell...
El text de sota encara és el mateix.

Melinda! T'atures en un racó.
El vigilant se t'acosta
Per saber si et trobes bé o no.
Però tu ni aixeques el cap.
A dintre d'aquell museu...
Oh, gran veritat!
Tu sí que has canviat.

Melinda, Melinda, Melinda,
Tu sí que has canviat.

El museu convoca els operaris
Per treballar de nit.
Demà és dia d'obrir la nova sala.
Una hora abans les cues són immenses.
Grans intel·lectuals,
Turistes orientals, curiosos, crítics...
Ja es pot começar a entrar.

Melinda, que ets tu la gran atracció!
Se't veu tan guapa de jove
Que la gent fa un crit d'admiració.
Per sempre en aquell instant
Que estaves plena de vida
I ho tenies tot per endavant.

Melinda, allà ets l'essència de tot.
Pels crítics, els paradigmes
I els cànons pels que es regien
Estan obsolets de cop.
Que amb l'aura que tu desprens
S'imposa, de forma urgent,
Fer una revisió dels clàssics.
Que ets jove entrament, Melinda.

Melinda, però a fora passa el temps.
Melinda, tu ara ests diferent.
Melinda, però això no és pas dolent.