Finestres

M'he llevat cap a les dues, sense esperar-ne res,
Només una llarga dutxa per tornar-me a posar dret.
I per aquelles coincidències en les què jo mai creuré
Ha sonat el timbre de casa, he obert la porta del carrer.
Tu sense pujar les escales m'has cridat a cau d'orella:

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

I de sobte quatre núvols en tempesta han acabat,
No quedava alternativa, un regal al teu costat.
I amb la porta mig oberta hem trencat amb la bondat,
Les carícies s'han fet guerra i la guerra ens ha atrapat.
Jo sense pensar-ho massa t'he cridat a cau d'orella:

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.

I la tempesta que ha vingut ens ha anat d'allò millor,
I encara que ningú ho sap me la vaig inventar jo.
I farem de cada gest una gran revolució,
Matarem quatre pardals asseguts al meu balcó.

Obre totes les finestres i que entri l'aire del matí.
Obre-les i escolta aquest nou so, que només serem tu i jo.