Què sabràs tu de la meva vida?
Vas marxar de cop sense dir adéu.
I ara véns com si res a trobar-me,
com si encara fóssim allà.
Ha passat el temps i no sóc la d'abans,
la que estava als teus peus.
I no vull saber res de tu.
Si sabessis com em canso de fer-me la forta,
si sabessis com m'esgota el fingir que no m'importa,
aquell antic somni d'estar al teu costat
amb els teus passos te'l vas emportar.
I tot aquest temps he estat intentant
treure'm la pena que m'has regalat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada