08 d’octubre 2017
El somnàmbul
I enfonso els peus al llit
i em separo dels monstres
i engego tot perdut
la foscor de l'habitació
Tanco a les palpentes
la claror de cada racó
truco a les aranyes
perquè m'omplin les pestanyes
de les més belles lleganyes
canta així, de nit
Com a somnàmbul ho he decidit
marxar de casa des del meu llit
i és que he preferit callar
cridant mots muts sense parlar
I enfonso els peus al llit
i em separo dels monstres
i ara hi veig tan clar
que m'espanto i m'arrambo
i el coixinet tan suau
hi reposa el cau d'un babau
Imagino marietes
fent sarsueles i operetes
mentre un públic de titelles
va aclucant les parpelles
tenen son
Com a somnàmbul ho he decidit
marxar de casa des del meu llit
i és que he preferit callar
cridant mots muts sense parlar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada