01 de novembre 2017
Sóc feliç
Descuida, les voltes que dóna la vida no sé si mi perdré algun dia, tot sol
respira, que poc a poc dia per dia, busco la monotonia, però a on sóc
i és que no em trobo enlloc, i és que ho veig tot fosc
imagina com seria viure sense descontrol, tranquil, però tampoc molt…
parlo sense embuts, jo faig el que puc
decideixo fer-ho així, ja que sóc molt indecís, sóc cabut, però sóc feliç…
Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que en un tres i no res
la vida ens persegueix, la vida se'ns escapa.
Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que el món està del revés, però me'l poso del dret
i així el temps no m'avança…
Visc com tots amb poc, ric molt per tots
prefereixo que el sol surti entremig d'una tempesta
ai, com aquesta!!
Vull que en siguem prou, com per decidir què fem
que el desig que tot canviï no es converteixi en un infern
que cremats… ja ho estem.
Per això no em trobo enlloc, per això ho veig tot fosc
imagina com seria viure sense descontrol, tranquil, però tampoc molt…
parlo sense embuts, jo faig el que puc
decideixo fer-ho així, ja que sóc molt indecís, sóc cabut, però sóc feliç…
Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que en un tres i no res
la vida ens persegueix, la vida se'ns escapa.
Jo vull viure, viure
com ho he fet fins ara
que el món està del revés, però me'l poso del dret
i així el temps no m'avança…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada