Avui t'escric nord enllà, a l'ombra de l'Albera,
i entre llàgrimes grises i mots estrangers segueixo caminant.
He cremat camins desfets de paraules perdudes,
i la petita història que vam veure créixer entre bales i fang.
No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.
Avui t'escric sense nom, sense terra ni viatge,
t'escric mentre dibuixo la vida que mai podrem veure passar.
I des d'aquí et veig llevar, des de dalt la carena,
et veig créixer valenta, sembrant esperances que un dia esclataran.
No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.
t'escric mentre camino cap a la ciutat que em va veure marxar.
Hem desfet tots els camins de petjades cremades,
trepitgem amb coratge la terra que aviat tornarem a guanyar.
No, que no es faci fum tot el que hem perdut.
Que sempre ens quedarà aquesta trista havanera,
vora de la frontera que ens esquerda el mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada