09 de novembre 2017

Podem



Confiaré un cop més.
Confiaré, no sé perquè.
No hi ha més, és el que tenc:
un paper en blanc
i el cor a les mans.
Confiaré, en el que sent,
confiaré que hi ha molt més.
L'instint em guia allà on siga
i no m'equivocaré.
Confiaré sense preguntes,
confiaré anc que tenc dubtes,
incògnites que trob a dins meu,
que no tenen resposta.
Confiaré en que som,
confiaré sempre pacient.
Pots començar a ser qui vols ser
i obrir les sorpreses que avui t'esperen.
Podem intentar, podem aconseguir,
podem arribar fins a la fi.
Pots fer las coses mol més senzilles,
tot depèn de com ho mires.
Podem quedar braços creuats
i queixar-nos sempre esperant
fins que passi no saps ben bé què
i així deixar passar el temps.
Podem unir el teu cot i el meu
i esperar el batec que diu constantment.
Podem intentar, podem confiar,
podem seguir sempre endavant.
Tu pots canviar
el signe que t'ha tocat
i començar per intentar,
pensar que tot pot arribar.
Podem seguir, podem provar,
buscant la força que ens fa aixecar
i confiar que hi ha sortida,
tot depèn de com ho mires.
Seguir alenant sense por,
buscant noves metes
que ens omplin el cor.
La vida és curta,
la vida és tant curta,
per omplir-la de excuses i excuses...
Podem lluitar pel que volem,
podem abraçar un futur immens.
Caminaré amb somriure sincer.
Jo confii que podem...
Podem unir el teu cot i el meu
i esperar el batec que diu constantment.
Podem intentar, podem confiar,
podem seguir...
Podem unir el teu cot i el meu
i esperar el batec que diu constantment.
Podem intentar, podem confiar,
podem seguir sempre endavant.
Podem somiar, poden confiar,
podem seguir sempre endavant.
Podem lluitar pel que volem,
Jo confii que podem... podem