Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat,
el camí que enfila al nord et portarà
el somriure d'un estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
l'amor per aixecar una llar
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat,
aquella nena de Gandia sempre
m'acompanya en el meus cants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada