28 de novembre 2017

Els setge



Hem travessat més d'un infern
contra la pluja i el vent
i el rigor de la tempesta

N'hem fet força de la por
som la guspira en la foscor
que fondrà aquesta glacera

Quan hem caigut ens hem alçat
renaixent en un cos nou
amb la lliçó més apresa

Sempre amb un peu al record
per no oblidar mai qui som
i fer honor a la promesa

I si penso en tu m'allibero del meu pes,
com tenint les ales d'un ocell

De totes les causes la més noble és la que sents
murmurar incansable entre batecs

El setge que ens estreny sols ens fa més lliures
i de la fe i el seny forjarem un himne

Som fills d'una terra tenaç
que no es doblega ni rendeix
com un xiprer d'arrels profundes

Recordarem els que han marxat
i ens unirem en el seu cant
com una veu al llarg dels segles

Si som petits entre titans
farem que compti cada pas
ja no viurem en l'enyorança

De les ferides del passat
de les batalles que hem perdut
sempre hi neix nova esperança