Flors sense pes

He mesclat arena i distància, ha sortit un estiu passat
Afegint un poc de nostàlgia,podré entendre que ens ha passat.
Si ho calent fins que s'aigua bulli i ho poso a assecar aquest dimarts
A no ser que plogui i no aturi,sentiré que no és massa tard.
Un experiment com a mostra, de què no es pot sabre com és
Perquè sa tristesa et fa forta ,perquè cauen flors sense pes
He guanyat un premi científic avui vespre tenc un sopar
On m'entregaran una placa,però el que vull jo és escapar

I tornar a veure com passa i tornar triar xerrar
I que vulgui quedar es vespre i dormir en soldemà
I tornar a sentir que sempre una part d'ella tindré
Que no acabarà una història,sinó que durarà més

A s'hotel hi sobren “tuvoles” i es meu llit és gros i està fred
Posaré una estona sa tele, em torraré amb es whisky més sec..
He quedat dormida i contenta ,he somiat que tu eres a prop
Com fa 200 anys amb s´absenta, érem a sa lluna de cop
Toquen a sa porta ja em toca, m'he d´aclarir un poc es cabells
Exposar davant 100 persones, no és tan fàcil com voltros creieu
Dins es meu pen drive duc respostes, que ja no m'importen ni vull
Estic explicant col·locada, quina puta merda és avui

I tornar veure com passa i tornar triar xerrar
I que vulgui quedar es vespre i demà junts berenar
I tornar sentir que sempre una part d'ella tindré
Que no acabarà una història, sinó que durarà més

Vull que ploguin molts de Sugus, vull tornar a sentir com som
Per jo es reptes són ses formes per mostrar es meus punts més forts
Si una cosa em dignifica i em fa de jo un bon sentiment
És que seguesc “visquent” sa vida amb s'ànim d'estimar sa gent

I veuré moltes vegades, com algú es posa a xerrar,
Com es queda a passar un vespre i ens dormim en soldemà
Que una part queda per sempre, i és origen d'un moment
L'únic cert d'aquesta història és que és cert tot el que sents...