17 de novembre 2017
Sóc d'un poble
Sóc d'un poble on els infants
s'esmunyeixen al tros del veí,
i aquest en veure'ls serra bé les dents,
i els fa fora amb insults dignes d'avi.
Sóc d'un poble prou conscient,
ric, divers i ple de sentiment,
on no et miren de reüll caminant pel carrer
per vestir o estimar diferent.
Sóc d'un poble on tothom comparteix el que té,
la moneda neix de l'intercanvi.
On la feina no és feina sinó un espai més
per fer créixer la història d'un somni.
Sóc d'un poble tant petit
conegut per la seva bellesa
i que amb quatre carrers no et pots fer un embolic
doncs sempre et guiarà la tendresa.
Sóc d'un poble pioner
en resoldre conflictes d'alçada,
on no veuràs baralles al mig del carrer
ni tampoc entre la mainada.
Sóc d'un poble on tothom comparteix el que té,
la moneda neix de l'intercanvi.
On la feina no és feina sinó un espai més
per fer créixer la història d'un somni.
Al meu poble tothom canta al vent,
l'imagino des de la innocència.
Al meu poble tothom canta al vent,
i viurà si en mantenim l'essència.
Al meu poble tothom canta al vent,
l'imagino des de la innocència.
Al meu poble tothom canta al vent,
i viurà si en mantenim l'essència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada