Paradís

Dins el nostre paradís!

Crucificats i apedregats, castigant-nos com si fóssim pecats.
Hem suplicat i hem implorat, i les llàgrimes les han ignorat.
La desil·lusió fa néixer l'odi i el rancor
–encomana't d'esperança, que la nostra sort s'atansa.
Ull per ull i dent per dent, ja veurem qui és el que acaba perdent.
Només el temps, el temps dirà qui rebrà el bes de la sort a la mà.
Un camí feixuc, en solitud, sense aixopluc.
Vam abandonar l'escòria per acariciar la Glòria.

No hi ha res més clar que l'aigua, la veritat és transparent;
i és amb aigua que ruixem la cara bruta que té aquesta gent.

Ja se'n va el dolor, s'il·lumina l'horitzó:
caminem amb el pas ferm, sense cap por.
Ja hi arribarem, amb la rauxa i amb el seny.
Tan intens és el desig que ja ens empeny.

Dins el nostre paradís, de les pomes en farem pastís.
Dins el nostre paradís, el pecat serà per l'infeliç.

L'èxode ha estat llarg, però el dolç plaer no arriba tard.
Ja tenim la mel als llavis. Que es separi el mar!

Arrossegats i arreplegats, com si fóssim uns inútils parracs.
I ja hem cridat i hem exclamat; i la nostra veu, ens l'han silenciat.
La desil·lusió fa néixer l'odi i el rancor...
Un per un, tots van caient, no hi haurà qui s'estalviï el turment.
Ressonaran pels vells turons les rialles dels profetes del món.
Un camí feixuc, en solitud, sense aixopluc...

No hi ha res més clar que l'aigua...
Ja se'n va el dolor, s'il·lumina l'horitzó...
Dins el nostre paradís...
L'èxode ha estat llarg, però el dolç plaer no arriba tard...

Paradís, és el nostre paradís perdut.
Paradís, retornem al paradís perdut.

T'esperem al paradís.