Caramelles

Joanet, què hi fas aquí tan d'hora?

Que no és avui?

El què?

Que no és avui que anem a festejar?

Què?A punt per caramelles?

Ho veus? El que jo et deia!

Va, que ja fem tard!

Coi!, vinga, doncs, va!

Cap al Mas d'Heures hi falta gent!

Los cantons d'aquesta casa
són voltats de fulles d'heura;
les minyones són boniques
i els fadrins les ‘nem a veure.

Ja era hora que s'acabés el segar i l'espellofar!

I l'espigolar!

Semblava que no s'acabaria mai!

Que si avui segar, que si demà panotxes...! Mira quines butllofes!

A tu, Joan, el que et passa és que ets un esquena dreta! Sempre et queixes...

Feina fuig, mandra no em deixis!

El que sigui per no doblegar la carcanada!

Ep, sagals, una mica més i feu salat. Uns de ben ferms ens han fet proposta. Si no fos perquè eren de Sant Julià...

A mi el rossot em feia peça, encara que fos un tupinot, ves que et dic!

Ep! Els ous, no us els donarem pas si no apreneu a cantar més fi que els rossinyols...

Quatre n'hi trauen poncella,
vejam qui se'n gaudirà,
totes són per fer denteta,
totes per enamorar.

Si mai vos les presentassin
posadetes en un plat,
ja us dic, no crec que sabessin
de quatre quina triar.