La frontera

El poc que em queda, el poc que tinc
Hi ha una frontera i anem venint
Cap a una frontera on no hi ha pas
Ni tan sols les pedres per asseure'ns-hi.

Dins d'una petita maleta feta de cartró,
És un fràgil embolcall, per embolicar la por,
Vam decidir un dia, mirar-nos al mirall
I amb les nostres misèries, vàrem triar marxar.

Allà on no hi haurien flors
Hi posaria un plor d'alegria
Per poder regar una llavor
Que fos nova
Per fer créixer nous dies
En una terra millor.

El poc que em queda, el poc que tinc
som una riuada humana i anem venint
Cap a una frontera on no hi ha pas
Ni tan sols les pedres per asseure'ns-hi
Us vàrem dir que i tant, que serieu benvinguts.
I ara que ja esteu aquí, us diem us ho heu cregut.

Allà on no hi haurien flors
Hi posaria un plor d'alegria
Per poder regar una llavor
Que fos nova
Per fer créixer nous dies
En una terra millor.

Una frontera.