Sents com des d'ahir repiquen les campanes,
melodies que et recorden quan cantàveu
els dos junts.
Ara, quan sents la teva veu sola i divagant,
la cançó ja perd història i ja no és tan brillant
com abans.
A la darrera estrofa de tota la cançó
t'explicava el que ens venia, i mai podia seguir:
la mort no perdona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada