Laia, demà / Bruseta de pell de vent

Laia fes non – non,
Nineta dels coloms.
Laia fes non – non,
Que s'està ponent el sol.

Del fons del meus mots
D'infant fet malbé
Truco al teus ullets,
Laia, el vols obrir?

Et prenc de la mà
I tocarem junts
Do, re, mi, do, re, fa
Al piano lluent
Del temps que se´n va.

Laia fes non – non,
Nineta dels coloms.
Laia fes non – non,
Que ja s'ha post el sol.

****************

I un dia vam descobrí
que viure i lliure rimaven
i feia bonic,
i agradava a les noies.
amic i antic
cançó i tristor
amor i enyor
i així ens crearem un món petit
ple d'olors i colors
de capvespres i noies
sempre però a la riba d'un mar taciturn.

Per els teus ulls de tinta xinesa
pel meu clatell esquilat
per que el temps no passi vine
sóc jo mateix. Vols ballar?

A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
vull dir-te en tres acords
els teus pits d'adolescents,
bruseta de pell de vent.
Cançó de vespre malalt
ara amb retorna el teu nom:
bruseta de pell de vent.

A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
tantes vegades que no ens vam besa,
tant amor sense fer-ho mai,
tants poemes esquinçats
tants consells d'amic fidel
tantes coses a donar
bruseta de pell de vent.

A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
a tu amiga de mitjons blancs
de diumenge agonitzant,
de carinyoses paraules al portal.
Per teu amor que no he provat,
aquests acords i aquest cant,
bruseta de pell de vent.