Ei, Joan!
Tens pols d'estels as ulls,
sa cara esbrellada pes temps
que t'ha delatat.
Ei, Joan!
Darrera sa teva mirada
tens un cop amagat.
Ei, Joan!
Ninot de palla foradat, en mal estat,
flor emmusteïda en un jardí de carcs.
Ei, Joan!
Quan mai eres així
i tu ets vares perdre pes camí.
Ei, Joan!
D'anada a la vall et vas quedar absort
amb aquell cavall eixerit.
Ei, Joan!
Mai t'ho havia dit, però no és per aquí,
rellotge de pues boges,
brúixola sense nord.
Al final del camí hi ha la mort
per molt que diguis que és una sort.
Ei, Joan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada