Coloms

Miro per la finestra
i veig com caguen els coloms
sobre el vidre del teu cotxe
mal aparcat i ple de pols

miro com passa el dia
es net
aquest hivern no ha fet fred
però són fredes les cares
que miren a través del temps

i no puc oblidar-me
de les coses que ara tinc
seria absurd semblar un altre
tot el que es busca un ho te a dins

voldria viure al dia
però no puc
em pesa un record
la simfonia d'uns dies
mal aparcats a prop del cor

no hi ha res més cruel
que mirar algú als ulls
no ser sincer
no hi ha res més trist
que tornar al lloc d'on vols fugir

però no puc allunyar-me
de les coses que ara tinc
no, no vull semblar un àngel
que tots portem un diable a dins

i no puc malgastar el temps
amb les coses que no tinc
tots portem d'amagades
la vida que voldríem tenir