Fer-te feliç

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que passi el mal temps,
que s'amagui lluny l'orgull.
Fer-te feliç, tot el que tinc.
Que sigui tan fort que surti tot de dins.

Tot seguit, preciós,
viscut com si fos l'últim cop.
Seguint l'olor del segon visc,
estones blanc, estones gris.
Sembla ahir, quan s'envà
el sol un tros enllà del riu,
i neix i mor el que estimem
i estem aquí tan plens d'ahir.

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que no ploris més, que puguis obrir els ulls.
Fer-te feliç, tot el que tinc,
que calli el destí i així puguis ser tu.

No sóc res, però tot,
en cada instant de respirar.
Si et canto, despullo allò viscut,
tot ben foll i ben il·lús.

Canto al temps, que fuig,
sempre aprofitant el bon vent
i a cada passa moro donant-he
trossets eterns, de vida plens.

L'aire va ple de tu,
jo m'hi abraço foll
penjant de ton pit al buit.

L'aire va ple de tu,
jo m'hi abraço foll
penjant de ton pit al buit.

Fer-te feliç, tot el que vull.
Que passi el mal temps,
que s'amagui lluny l'orgull.
Fer-te feliç, tot el que tinc,
que sigui tan fort que et surti tot de dins.

Que parli aquest cor tan ple de cicatrius,
de tot el que escombra, de tot el que viu.
Que la llum del sol ens aixequi més forts,
que passin els dies, que vingui la sort.

Sembla que en lloc de pensar et desfàs dins el moment,
et pot semblar que no però n'hi ha que sempre en volen més.
Uns rapapam pam, altres rupupum pum,
no deixen de ser bombes encara que caiguin lluny.

No vull que els meus diners matin famílies innocents,
ni pensar que treballo i estic treballant per ells.
A la merda els privilegis i a la merda el món segur,
no hi ha res pitjor que quan manen els curts.

Feliç, tot el que vull.

Perdut per aquí, perdut feliç,
perdut per tu, perdut per aquí.

L'aire va ple de tu,
el temps que fuig,
allò viscut.