30 dies sense cap accident

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: “Problemes”.
A corre-cuita, he pujat fins al terrat.
I Lisboa no dormia tan serena...

Nova Delhi, simfonia de motors. '
Al rickshaw no he notat que m'adormia.
Ens segueixen. Sacsejant el conductor, dic:
“Hem de despistar-los, que m'hi va la vida!”.
Però, quan de cop obro els ulls, me n'adono:
en realitat sóc dins d'un tren
que va creuant un paisatge estepari.
Per la finestra, al fons, et veig:
la silueta al desert amb un dit apuntant cap a mi.
He escapat. De moment... 30 dies sense cap accident.

Quan desperto en un motel de mala mort,
a la porta, un puny que pica amb insistència.
El revòlver em tremola entre les mans.
Se'm dispara i recupero la consciència.

I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
que dubtava si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través
de l'espai i del temps. Comencem novament.

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: “Problemes”.

Pensava que ja no hi eres.

I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars,
que dubtava si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través de l'espai i del temps.
Superar, finalment, 30 dies sense cap accident.