Tàdem

Tu i jo hauríem de ser allà,
amb les mans ben aferrades,
plens de velocitat.
Cantant cançons d'amor,
amb el cor trencat de pura intensitat.

Però la vida ens duu per camins diferents,
jo que segueixo perdut, tu ja no hi ets.
Cada passa que don l'ombra del teu record
segueix aferrada al meus peus.

Jo me faig responsable d'enyorar-te!
I no estic disposat a oblidar-te!

Tu vas marcant el nostre ritme,
dient que sense tu i jo el rock era impossible.
Donaves cada cop, com a batecs del cor
que encara sent a prop.

Tu i jo hauríem de ser allà...