Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.
A la trinxera, a la que vam créixer plegats,
em vas fer creure, que tot estava al nostre abast,
i ara tot canvia i ens té atrapats,
busquem una sortida entre mitges veritats,
es una guerra i vull lluitar-la al teu costat.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Hi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
treu-me la pena i encén-me com un volcà,
i quan tot es torça tu ets l'escalfor,
la meva força sempre que em guanya la por,
no hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor.
Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada