Sona

I sonaré.

Crec, que avui he tornat de nou
amb les mans més buides
però amb la bona sort.

Vinc caminant des de prou lluny
malversant estrofes
tip de tant orgull.

Vull ser
més ràpid que el vent,
i despullar-me entre branques.

Vull ser
el que no he pogut fer,
i dibuixar-te sense mirar-te.

Sona,
amb un ritme constant,
la pluja al meu davant,,
que cau desenfadada i a poc a poc
ens mulla.

Sona,
i porta la il·lusió
que ens va fer canviar el món,
que no s'acabi mai.

I sonaré.

Avui, només falta que brindem
que vindrem quan faltis
que serem eterns.

I esperar sentir dir-te un altre cop
que aquesta nit
ens torni a sortir el sol.

Vull ser
més ràpid que el vent,
i despullar-me
entre branques.
Vull ser el que no he pogut fer,
i dibuixar-te sense mirar-te.

Sona,
amb un ritme constant,
la pluja al meu davant,
que cau desenfadada i a poc a poc
ens mulla.

Sona,
i porta la il·lusió
que ens va fer canviar el món,
que no s'acabi mai.