01 d’agost 2019

Temps



I vaig caminant enmig d'una ciutat ben adormida, que respira, respira…
Visc dintre meu, l'abandó d'una ànima viva i grisa, que respira, respira…
Ja sé que et tinc present en el pas del temps i d'aquest mateix dia, que respira, respira…
L'alè d'un calfred sec, que va esgotant els seus últims instants d'amor cec,
Que m'has donat, que t'he donat, que ens hem donat.

Que vull tastar un tros del teu temps
Amb tu, tu ho saps
Que vull tastar un tros del teu temps,
Amb tu, tu ho saps

I anar-hi anant, tot caminant, ja lliure del teu capritx,
Jo vaig marxant, ja vaig tornant, del teu encís i del teu encant,
I anar-hi anant, tot caminant, tot caminant i oblidant, el que de tu m'agrada tant,
del que tot sovint et xiuxiuejava abans,

Que vull tastar un tros del teu temps
Amb tu, tu ho saps
Que vull tastar un tros del teu temps,
Amb tu, tu ho saps.