05 d’agost 2019
El camp de terra
Eixuts de compassió,
saltem al camp
a menjar-nos el rival en qüestió.
Sóc el prototip,
sóc el més ben parit,
el més guapo de la competició.
Corro per la banda
com si no hi hagués demà.
El meu ego ja no pot esperar.
Faig ganyotes i exagero
i desespero
quan fallo una oportunitat!
Jo vull ser una estrella,
deixar el camp de terra,
que tinc els genolls pelats.
Rocs, pedres i fang, torno cap a casa que semblo en Tarzan,
i em consolo tot pensant que un dia seré el més gran.
Herbes, sang i suor, torno cap a casa i faig molta pudor,
i em consolo tot pensant que un dia seré el millor.
Màxima concentració,
que el partit és important.
Ja fa temps que l'estic esperant.
No he fet res amb tot el dia,
amb els nervis no podia,
i m'ho miro des de casa estant.
Penso la jugada que vull fer,
res no pot fallar,
avui faré un gran paper.
Jugaré a lo guarro,
tiraré del carro tan bé com jo ho sé fer.
Somio un contracte amb un equip gran,
i que sóc tan important que marco cada dissabte.
Estic podrit calers i gastar no em fa res,
m'encanten els Ferraris i els compro de tres en tres.
I quan estic rodejat de les models del moment,
i que em diuen amén a tot el que havia somiat,
un cop de peu al genoll del lateral, que fa molt de mal,
diu que jugo a Regional.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada