Som on som

I em tapo la cara i segueixo l'estol,
camino pel desert vaig de sol a sol.
Un miratge m'apareix i m'enganya,
comença la tempesta i encara m'estranya.

No busco dunes que vagin de dol,
no busco recel dins del meu bressol.
Sembla ser que la tempesta ja passa,
l'aigua en aquest sòl esquerdat és escassa.

Sóc on sóc gràcies als somnis.

Sóc on sóc gràcies a mai caminar sol,
gràcies a la calma i aquell horitzó
que s'allunya després de cada passa,
no hi ha aventura que per mi sigui massa.

Que sóc el vent que amansa la tarda,
que empeny el cel, que no descansa
i et ve a buscar sols per dir-te sempre.

Som on som gràcies als somnis.