Donem la cara

Avui no es dia d'ofrenar-te els nostres plors.
Diumenges sense glòries ni flors,
no alcem barrera als nostres cors.
Buit el carrer l'hem emplenat,
hem arribat per reclamar el nostre plat.

I ara hem assenyalat el mort.
No és prou, res es pot, res es mou.

Venim d'un pou fosc, de la nit
on vam aprendre a encendre foc,
a perdre poc, sentir-se al cim.
Ja des de zero no partim,
reconduïm la sort, organitzem el nostre joc.

Ara que hem rectificat el vol,
si fem prou tot es mou, tot es pot.
Ara que hem re-dibuixat el nord,
avui tornem per reclamar el nostre lloc.

Eo, eo, perdura la ressaca i traca
eo, eo, dels anys que ens hem begut.
Eo, eo, no hem caigut, donem la cara
eo, eo condemnat a ser Merut.

I a l'endemà dilluns, buff... Altre junts
la dignitat, al mercat, l'hem perdut,
el teixit ens l'han fotut. Vas pas a pas,
resignat, improvisant un desenllaç.

Ara que ens han esclafat el cor,
ens supura la ràbia, el dolor.

Lluny les perspectives de futur:
la pedrera no parava però era tot fum.
Amb les roques, les trampes i els insults
ens construïm la sort, per al pesar d'alguns.

Hem assenyalat el mort,
hem redibuixat el nord.
Avui tornem per reclamar el nostre lloc.

Eo, eo, perdura la ressaca i traca
eo, eo, dels anys que ens hem begut.
Eo, eo, no hem caigut, donem la cara
eo, eo condemnat a ser Merut.